Membres de la nostra Confraria varem acudir el dissabte passat 1 d´abril al Trasllat Processional de l´Imatge de Clavaris de la Confraria del Sant Sepulcre de Xátiva convidats pel seu president D. Rafael Blesa Martí.
 |
| Contemplant l imatge abans de començar |
La processó que va començar en el domicili del clavari eixint en Av. Gregorio Molina 22, i va acavar en el domicili del clavari entrant en Av. Ausias March 19, va estar presidida per els presidents de les Confraries del Sant Sepulcre de Xàtiva, Corbera i Carcaixent.
Tancava la comitiva la Banda de la Societat Musical de la Primitiva Xativina “La Nova”.
 |
| L´imatge a muscles dels portadors |
 |
| Desfilant pels carrers de Xàtiva |
 |
| Una foto de familia |
En acavar varem ser obsequiats amb un vi d´honor.
Cal indicar que aquest acte del Trasllat forma part del TRIDU AL SANT SEPULCRE. Com es habitual l 'últim dia del TRIDU es destina al sorteig del clavari entrant per a l' any següent en la mateixa Parròquia, i a continuació s' inicia el Trasllat a la casa del clavari entrant d´enguany.
Ressenya Històrica: Confraria Sant Sepulcre Xàtiva (http://sepulcrexativa.org/)
La Confraría va ser creada, o tal vegada refundada, d' una altra més antiga per al Barri del Mercat, sent la Parròquia de San Pere la seu permanent. Els confrares en origen eren agricultors, per ser socialment l' ofici predominant en el barri. La seua organització i funcionament no es va reflectir mai ni en estatuts ni en ordenances, més allà del sentit comú; i l' aplicació de les costums és el que va prevaldre, encara que aÇó ha canviat hui en dia. Com a curiositat, el Sepulcre anava custodiat i precedit pels armats de ferro amb llances altes. Tots de color negre. Es volia representar la guàrdia pretoriana romana que en número de 8, formaven la unitat militar encarregada de la custòdia del Sepulcre després de que va ser soterrat el cos de Jesucrist.
La Segona República y la Guerra Civil marcaren un abans i un després en la Confraría que va desaparéixer degut al ambient anticlerical. El primer any de postguerra, en 1940, un grup de feligresos de la Parròquia i devots del Sant Sepulcre decideixen reactivar novament la Confraría, atés que totes les pertinences s' havien cremat.
El problema més greu a solucionar immediatament era el referent a la reposició d' una nova imatge per a la Setmana Santa, raó per la qual la junta va encarregar a l' imatger valencià Federico Zapater la talla d' un Cristo Jacent, còpia exacta de la què va ser cremada, obra de l' imatger valencià José Esteve Bonet, amb un cost de 5.000 ptes, que va ser sufragada per subscripció popular. L'obra va estar acabada en 1943.
Respecte a les Ordenances que regixen actualment el govern de la Confraria del Sant Sepulcre, cal dir que són de l'any 1984.
