La Creu de Maig o l´Invenció de la Santa Creu és una de les festes dins del ritu romà per celebrar el culte a la Creu de Crist. La festa se celebra el 3 de maig perque l'Església Catòlica situa la troballa de la Santa Creu per Santa Helena (mare del Emperador Constantí) en aquest dia.
La paraula «Invenció», que és el nom litúrgic i oficial, prové del llatí "invenio" i significa descobrir. En canvi Creu de Maig o Festa de les Creus és la denominació popular d' aquesta celebració catòlica. D´esta forma cada 3 de maig, diferents creus elaborades amb flors naturals i fresques, flors seques, plantes, pedres, llum i jocs d´aigua decoren València en primavera. Estes creus son disenyades per diferents associacions, parròquies, comissions festives y entitats de tot tipus que celebren així esta tradicional festa.
Els primers documents que ens parlen de la celebració popular de la Santa Creu són del segle XVIII, on se´ns descriu l´ornamentació de les creus amb flors que es posaven als carrers i places dels pobles. Però ja abans, al segle XVI, els Jurats de València havien decidit construir creus gòtiques de pedra per assenyalar els límits dels termes o a dalt de les muntanyes. La seva funció no era exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; de manera que aquesta connotació religiosa servia alhora per donar la benvinguda i deixar clar que estavem en terra de cristians.
La part litúrgica i popular de la festa del Trobament de la Santa Creu consistia en la benedicció del terme, la qual cosa es feia amb la Vera Creu, o Lignum Crucis, és a dir, amb un menut fragment de la Creu de Jesús posada en un reliquiari. I és així com en aquest dia els capellans feien la benedicció del terme fent una especial invocació a Déu per la protecció dels camps i de les collites amenaçades sovint pel mal temps i sobretot per les pedregades.
La belleça de las Creus de Maig mostra el trevall artesanal y cuidados amb el que se trevalla cada any per a que estes creus siguen el centre d´una gran festa valenciana.
Els primers documents que ens parlen de la celebració popular de la Santa Creu són del segle XVIII, on se´ns descriu l´ornamentació de les creus amb flors que es posaven als carrers i places dels pobles. Però ja abans, al segle XVI, els Jurats de València havien decidit construir creus gòtiques de pedra per assenyalar els límits dels termes o a dalt de les muntanyes. La seva funció no era exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; de manera que aquesta connotació religiosa servia alhora per donar la benvinguda i deixar clar que estavem en terra de cristians.
La part litúrgica i popular de la festa del Trobament de la Santa Creu consistia en la benedicció del terme, la qual cosa es feia amb la Vera Creu, o Lignum Crucis, és a dir, amb un menut fragment de la Creu de Jesús posada en un reliquiari. I és així com en aquest dia els capellans feien la benedicció del terme fent una especial invocació a Déu per la protecció dels camps i de les collites amenaçades sovint pel mal temps i sobretot per les pedregades.
La belleça de las Creus de Maig mostra el trevall artesanal y cuidados amb el que se trevalla cada any per a que estes creus siguen el centre d´una gran festa valenciana.
No hay comentarios :
Publicar un comentario