Quan descendix sobre Jerusalem el vel de la foscor, encara hui les oliveres de Getsemaní, amb el murmuri dels seus fulls, pareixen remuntar-nos a aquella nit de patiment i d'oració que va viure Jesús. Aquella nit fosca de la Muntanya de les Oliveres forma part també del Dijous Sant, com també forma part d'ella la soledat i l'abandó del qui orant, va a la trobada de la foscor de la mort.
Jesús ha previst seriosament la possibilitat d'una mort violenta, ja que coneixia perfectament la reacció irada que la seua actuació i el seu missatge estaven provocant en els sectors més significatius del judaisme. El rostre de Déu que presentava desfeia massa esquemes teològics, i l'anunci del seu regnat trencava massa seguretats polítiques i religioses. No tenia diners, armes ni poder. No tenia autoritat religiosa. No era ningú. Però portava en el seu cor el foc de l'amor."
Es va acostar als més desfavorits, els més dèbils i es va fer un d'ells. També ell viuria sense família, sense sostre i sense treball fix. Va curar els malalts, va tocar als que ningú tocava, es va assentar a la taula amb ells i a tots els va tornar la dignitat. Un home així sempre és una amenaça en una societat que ignora als últims, els oblidats que viuen en ella. Per això la seua execució no va ser un error ni una desgraciada concurrència de circumstàncies. Tot va estar ben calculat.
No obstant això Jesús no és l'home que busca la seua mort en actitud suïcida ja que durant la seua curta estada a Jerusalem, s'esforça per ocultar-se i no aparéixer en públic. Mai va voler el patiment ni per als altres ni per a Ell, perquè tota la seua vida es va dedicar a combatre-ho allí on ho va trobar: en la malaltia, en les injustícies, en el pecat o en la desesperança. Per això, ara no corre darrere de la mort, però tampoc es tira arrere.
Res modifica la seua actuació. No eludix la mort. No es defén. No emprén la fugida i avança cap a la mort convençut de que la seua execució no podrà impedir l'arribada del Regne de Déu que continua anunciant fins al final.
Tota la seua vida ha sigut un desviures per la causa de Déu i el servici alliberador als hòmens. Tota la seua vida ha sigut defendre als pobres enfront de la inhumanitat dels rics, solidaritzar-se amb els dèbils enfront dels interessos egoistes dels poderosos, anunciar el perdó als pecadors enfront de la duresa incommovible dels «justos». Ara patirà la mort d'un pobre, d'un abandonat que res pot davant del poder dels que dominen la terra. I viurà la seua mort com un servici. L'últim i suprem servici que pot fer a la causa d'un Déu d'amor i a la salvació d'uns hòmens abandonats a la seua pròpia injustícia.
El Pare vol salvar els hòmens per la línia del màxim amor; i Ell, el Fill, vol eixa voluntat que costarà tant dolor. Eixe és el preu de la salvació dels hòmens: un acte de misericòrdia que complix, al temps, tota justícia.
Esta és la raó per la qual Jesús entrarà en la nit per a superar-la i inaugurar el nou dia de Déu en la història de la humanitat.
Es va acostar als més desfavorits, els més dèbils i es va fer un d'ells. També ell viuria sense família, sense sostre i sense treball fix. Va curar els malalts, va tocar als que ningú tocava, es va assentar a la taula amb ells i a tots els va tornar la dignitat. Un home així sempre és una amenaça en una societat que ignora als últims, els oblidats que viuen en ella. Per això la seua execució no va ser un error ni una desgraciada concurrència de circumstàncies. Tot va estar ben calculat.
No obstant això Jesús no és l'home que busca la seua mort en actitud suïcida ja que durant la seua curta estada a Jerusalem, s'esforça per ocultar-se i no aparéixer en públic. Mai va voler el patiment ni per als altres ni per a Ell, perquè tota la seua vida es va dedicar a combatre-ho allí on ho va trobar: en la malaltia, en les injustícies, en el pecat o en la desesperança. Per això, ara no corre darrere de la mort, però tampoc es tira arrere.
Res modifica la seua actuació. No eludix la mort. No es defén. No emprén la fugida i avança cap a la mort convençut de que la seua execució no podrà impedir l'arribada del Regne de Déu que continua anunciant fins al final.
Tota la seua vida ha sigut un desviures per la causa de Déu i el servici alliberador als hòmens. Tota la seua vida ha sigut defendre als pobres enfront de la inhumanitat dels rics, solidaritzar-se amb els dèbils enfront dels interessos egoistes dels poderosos, anunciar el perdó als pecadors enfront de la duresa incommovible dels «justos». Ara patirà la mort d'un pobre, d'un abandonat que res pot davant del poder dels que dominen la terra. I viurà la seua mort com un servici. L'últim i suprem servici que pot fer a la causa d'un Déu d'amor i a la salvació d'uns hòmens abandonats a la seua pròpia injustícia.
El Pare vol salvar els hòmens per la línia del màxim amor; i Ell, el Fill, vol eixa voluntat que costarà tant dolor. Eixe és el preu de la salvació dels hòmens: un acte de misericòrdia que complix, al temps, tota justícia.
Esta és la raó per la qual Jesús entrarà en la nit per a superar-la i inaugurar el nou dia de Déu en la història de la humanitat.
"Abun D-Bashmayo"
No hay comentarios :
Publicar un comentario