RESUM: OFRENA A LA MARE DE DÉU i EXCURSIÓ PER LA RUTA NATURAL DE L´ANTIC TRENET (12 d´octubre 2020)

De manera excepcional, hui 12 d´octubre, un grup de membres de la nostra Confraria hem acudit al Camp de l´Olivera de la Mare de Déu en la Vall d'Aigües Vives per a oferir-li a la nostra Patrona un ram de flors. 

Tot seguit hem iniciat una ruta a péu fins als Pas del Portixol seguint la Ruta Natural de l´Antic Trenet. Aquest camí natural recupera part del traçat del ferrocarril de Carcaixent a Dénia per al seu ús recreatiu. De fet antigament esta ruta en tren portaba als viatgers des de Carcaixent (Ribera Alta) fins al límit amb la comarca de La Safor, tot a l'empar de les serres dels Agulles i de la Murta.
Al llarg d´este camí hem passat per les proximitats del baixador d'Aigües Vives, una senzilla edificació construïda per a donar servei a la Colònia Infantil "La Nostra Senyora d'Aigües Vives", un preventori antituberculós de mitjan del segle XX.
Enfront i sempre en paral·lel a la carretera, hem deixat a mà dreta el desviament al Real Monestir de Santa María d'Aigües Vives, un antic monestir d'agustins del segle XIV (el qual va passar a mans privades amb la desamortització de Mendizábal).

Des de l'estació de la Barraca d’Aigües Vives, el camí natural discorre en paral·lel a una altra important ruta cultural de la Comunitat Valenciana, la GR-236 o Ruta dels Monestirs, inaugurada en 2008 la qual uneix cinc històrics monestirs de les comarques interiors de la província de València, entre ells l'esmentat d'Aigües Vives.

Després de passar una carretera d'accés a diverses urbanitzacions de la zona, el camí recupera de nou l'antic traçat del ferrocarril, creuant diferents passarel·les de fusta que salven diferents barrancs.

Els últims 500 m suposen un nou canvi de paisatge, ja que el camí s´encaixa en una trinxera amb parets molt altes i poc a poc  va s´internant-se en una densa pineda coneguda com el Portitxol, el pas natural on la Ribera Alta s'uneix amb la comarca de la Valldigna. 

Durant aquest tram encaixonat, és notòria l'existència d'unes particulars estructures que servien com a refugi per als encarregats del manteniment de les vies en els moments en què passava un comboi mentre estaven en la plataforma ferroviària.

Aquesta fantàstica ruta natural conclou en una àrea de descans pròxima a un edifici en ruïnes, el Baixador de Benifairó. Des d'aquest punt les localitats de Benifairó de la Valldigna i Simat de la Valldigna queden a menys de 3 km de distància. 

Han segut més de 11 km a péu on hem pogut gaudir del nostre paisatge i recordar la nostra història.

Com sempre, esperem que us animeu i ens acompanyeu en la pròxima ocasió¡¡