Un grup de membres de la nostra Confraria visitarem el dissabte passat 30 d´abril la "Capella Sixtina valenciana" en la Parróquia de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, en l´antic Barri del Carme. Aquesta esglèsia s´ha fet molt coneguda degut a l´extraordinària obra de restauració que s´ha dut a terme en ella i que ha tret a la llum uns "frescos" originals de gran qualitat tècnica i bellesa cromàtica dissenyats per el pintor barroc Antonio Palomino y realitzades pel seu alumne Dionís Vidal. A mes completàrem la excursió fent una visita a alguns dels monuments mes emblemàtics de la ciutat com són la Llotja de la Seda i l' Almodí.
Arribarem a València de bon matí amb tren i visitàrem en primer lloc la Llotja de València, un edifici construit entre 1482 y 1548 i que simbolitza, la puixança i riquesa del segle d´or valencià. La Llotja que es realment un conjunt d'edificis destinat inicialment al comerç de la seda, i que ha exercit sempre funcions mercantils consta de la Sala de Contractació, el Pati dels Tarongers, la Torre i el Consulat del Mar.
 |
| Moments abans d´entrar en la Llotja |
 |
| Detall de les columnes i les voltes en la Sala de Contractació |
 |
| Seguint les explicacions de Mª Angeles sobre el sostre |
 |
| Detall de l´escala i les almenes en el Pati dels Tarongers |
En la part esquerra del Pati dels Tarongers, es troba el Consulat del Mar, institució creada en 1238 on els jutges o els cònsols de comerç celebraven sessions sobre assumptes marítims i mercantils.
 |
| Vista de la sala del Consulat del Mar |
També pel matí tinguerem temps per a coneixer amb detall l´església de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir fent una visita guiada que ens va il.lustrar sobre esta joia de l´arquitectura i de l´art del nostre patrimoni religiós. En aquesta esglèsia l´artista barroc Dionís Vidal va recobrir les voltes gòtiques amb escenes de la vida de Nicolau de Bari y del frare dominic Pere de Verona, junt amb Virtuts i Al·legories en arriscats escorços.
La restauració d' aquesta parròquia ha desvelat quasi dos mil metres quadrats de "frescos" que li han valgut el nom de “la Capilla Sixtina valenciana”. Amb este nom precisament la va qualificar el director de l' última restauració realitzada en la mítica "Capilla Sixtina" del Vaticà, Gianluigi Colalucci al comprovar com en esta església valenciana s´havia passat de ser “tot tan negre” a oferir “tanta llum i color”.
 |
| Detall del sostre de Sant Nicolau |
 |
| Un retaule que ha segut també restaurat |
 |
| I una imatge que no ens és gens desconeguda |
I finalment despres de dinar ens desplaÇarem al Almodí. L´Almodí es un edifici construít segurament en els anys immediatament posteriors a la reconquesta amb la finalitat d'emmagatzemar i vendre el blat i que va ser declarat Monument Nacional al any 1968.
 |
| Seguint les explicacions de MªAngeles |
Tornarem a casa per la vesprada amb un gran record i la sensació que l'excursió hi havia mereixcut la pena. Gràcies a tots per acompanyarmos i fins´l'altra.
Resenya històrica
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, al centre històric de la ciutat. L'edifici fou construït entre el 1482 i el 1548 i és una mostra perfecta del desenvolupament comercial i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana durant la baixa edat mitjana.
El cos principal del edifici es el Saló Columnari o Sala de Contractació que realment és una gran estada interior amb tres naus longitudinals i cinc naus transversals. El sostre d' aquesta sala és un conjunt de voltes de creueria, d'una altura de 17,4 m, sostingudes sobre 8 columnes helicoïdals i setze pilastres del mateix tipus que sostenen les voltes. La Llotja va ser dissenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s' ha volgut veure la representació del paradís de manera que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la volta celeste, que es trobava originàriament pintada de blau amb estreles daurades.
Pere Compte, Joan Ivarra, Joan Corbera y Domingo Urtiaga varen ser els constructors responsables d´aquesta obra arquitectónica. El 1996, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La Parròquia de Sant Nicolau de Bari y Sant Pere Màrtir de València va ser probablement una de les dotze primeres esglésies parroquials fundades en el segle XIII a València (cap a 1242), després de l' arribada del Rei Jaume I, el qual va fer donació del lloc als dominics que li acompanyaven. Anys més tard els dominics van fundar el Convent de "Santo Domingo" (actual edifici de Capitania General) i el temple va quedar directament vinculat a la diòcesi de València i al clero secular.
La primitiva església va ser reformada a iniciativa de la família Borja en estil gòtic entre 1419 i 1455. En esta última data el temple és ampliat cap als peus ocupant el lloc on es trobava el cementeri parroquial.
L' Església de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir és probablement el millor exemple de convivència d' un temple d'estructura gòtica del segle XV amb decoració barroca del segle XVII que trobem en la ciutat de València.
Va ser declarada en 1981 Monument Històric Artístic Nacional.
Cal dir que encara que el temple manté la titularitat de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, l' església és popularment coneguda simplement com a Sant Nicolau. Sant Nicolau va ser bisbe de Mira (Turquia), va morir cap al 345 i se li coneix per l' apel·latiu de Bari ja que els seus restes van ser traslladats des de Mira a Bari (Itàlia) davant de l' avanç otomà sobre l' Imperi Romà d' Orient. Sant Pere Màrtir (dominic de Verona, Itàlia), —no confondre amb l' Apòstol—, va ser màrtir en el segle XIII.
L'edifici de l'Almodí se situa a la plaça de Sant Lluís Bertran num. 1, en el barri de la Seu de la ciutat de València. L' Almodí es construí sobre una part de un antic alcàsser islàmic, i al costat d' un dels accessos romans a la ciutat, segurament en els anys immediatament posteriors a la reconquesta, amb la finalitat d'emmagatzemar i vendre el blat. Originalment tindria una mida més reduïda i es va anar ampliant durant els segles XV i XVI fins a adquirir l'aspecte actual, sobretot en el segle XV. Durant aquesta etapa l' edifici era de propietat reial (l' Almodí del Senyor Rei) per això en la seua construcció van participar els mestres més importants de l' època.
El primer edifici hauria tingut un pati central a cel obert, similar a l' esquema de l' Almodí de Xàtiva, fins al segle XVII, quan s' incorporà la coberta, donant-li així la planta de tipus basilical que ara té. En 1908, dos anys després de deixar de donar servei com a magatzem de blat, l' Almodí es convertí en la seu del Museu Paleontológic, fins a 1991. En l' actualitat serveix com a sala d'exposicions de l' Ajuntament.
