NOTA INFORMATIVA: VENDA DE LOTERIA SORTEIG EXTRAORDINARI LOTERÍA DEL XIQUET 2021

 Estimats confrares i amics del Sant Sepulcre:

Ja està a la venda la loteria del Sorteig Extrordinari de la Loteria del Xiquet que tindrà lloc el 6 de gener de 2021. La Confraria juga amb el número: 29505

HORARIS I PUNTS DE VENDA EN ENTITATS COL.LABORADORES (en horari comercial):
      -BAR LA COVA; C/ Lluis Vives, 16 (matins)
      -FITOXENT, Travessia Carles Gomis, 7
      -FRANCISCO JAVIER ALBELDA DIERT, C/ Comandant Hernández, 12
Per favor, tracteu d´ajudar a la Confraria comprant o venent loteria com millor pugueu.
Es un benefici per a tots.

Gràcies

CAMPANYA SOLIDÀRIA 2020: DONACIO D´ALIMENTS I PRODUCTES DE NETEJA

Des de la Confraria us demanem la vostra a col.laboració en la recollida d’aliments per a les famílies mes necessitades del nostre poble (llet, sucre, oli, conserves, pasta, llegums, galetes, tot el que cregueu i que no es faça malbé), i també de productes d´higiene i neteja.

La Parróquia de l´Assumpció de Carcaixent serà el punt de recollida des de la qual es distribuirà tot el que s´ha arreplegat.

Hi ha molta necessitat germans.¡ Preguem la vostra col·laboració¡.

VII CONCURS DE POSTALS NADALENQUES SANT SEPULCRE 2020

 

Estimats xiquets i xiquetes, confrares o no, amiguets, germanets, cossinets...Per a tots¡¡ Ens dirigim a vosaltres per tal d’animar-vos a participar en el VII CONCURS DE POSTALS NADALENQUES de la Confraria que tindrà lloc este any de forma no presencial degut a les circumstàncies de la pandèmia. 

Us animem a enviar-nos a la direcció d´e-mail de la Confraria (e-mail: sepulcrecarcaixent@hotmail.com) els vostres dibuixos escanejats (fets amb ceres i llapis de colors) en format jpg i png. Els dibuixos s´han de fer en una cartolina blanca, format A-4 en la que debeu incloure el vostre nom, cognoms i telèfon de contacte.

Com sempre la postal guanyadora serà la felicitació oficial de la Confraria per a l´any 2020. 

Per a qualsevol dubte que tingau, podeu localitzar-nos a l’e-mail de la Confraria, o cridar als telèfons 656.469.988 de Carmina Vidal i 619.702.311 de Paco Morant. 

S´informarà a través de Facebook del lliurament de premis. 

Termini: 23 de novembre de 2020.

Animar-vos¡¡

CONOCIENDO A NUESTROS SANTOS: SAN IGNACIO DE ANTIOQUÍA (17 octubre 2020)

Los datos conocidos de su vida arrancan del momento en que los apóstoles Pedro y Pablo lo designaron sucesor de Evodio (año 69 d.C.) para ocupar como obispo la sede de Antioquía. Antioquía era  una ciudad populosa, de gran importancia dentro del Imperio Romano, mosaico de creencias y vía de paso de gran atractivo para muchas personas. Greco-paganos, judeocristianos helenistas, judíos ortodoxos, entre otros, junto a la nutrida comunidad cristiana conformaban el paisaje social de esta ciudad con la que tuvo que lidiar san Ignacio.
Fue un pastor excepcional. Transmitió con fidelidad la doctrina heredada de los primeros apóstoles y defendió bravamente la fe contra herejías como el docetismo. En las siete epístolas que dirigió a las distintas Iglesias (algunas redactadas mientras viajaba para ser martirizado), no dejó de exhortar a los cristianos a dar la vida por Cristo, a ser fieles a las enseñanzas recibidas, a mantenerse firmes frente a los que pretendían socavarlas, así como a vivir la caridad y unidad entre todos.
En las ciudades que atravesó se ocupó de fortalecer a los fieles recordándoles el mensaje evangélico, animándoles a vivir la santidad. Tras de sí dejaba la huella de la unidad entre las Iglesias, después de haber alertado contra las herejías que irrumpían con fuerza buscando la confusión y la ruptura con el magisterio eclesial que de ellas se deriva.
Particularmente relevante fue su paso por Esmirna, sede de San Policarpo, que había bebido las fuentes primigenias del cristianismo de manos de san Juan. El edificante y rico legado de San Ignacio que amasó en ese lugar, además de las bendiciones que su presencia proporcionó a los cristianos de la ciudad, ha llegado a nuestros días. Se compone de una serie de cartas dirigidas a sus hermanos de Éfeso, Magnesia, Trales y Roma, a través de las cuales dejaba oír la poderosa voz de su fe.
En estos textos vivos se percibe cuánto le urgía dejar bien sentadas las bases de la comunión apostólica, recordando las claves del seguimiento, coronadas siempre por la caridad.
La lucha, el esfuerzo, la entrega incesante, la fraternidad, el espíritu de familia, el ir todos a una, y ponerse a merced unos de otros, siempre mirando a quien presidía la comunidad, sin celos, rivalidades y envidias, alumbraron a los fieles a quienes las dirigió y a las sucesivas generaciones.
El 20 de diciembre del año 107, aunque este extremo no está confirmado, compareció ante el prefecto. Fue un trámite fugaz, inútil, ya que todo estaba decidido de antemano, y sin dilación fue conducido al anfiteatro Flavio. Allí unos leones dieron fin a su vida. Las Actas de los mártires reflejan este cruento sacrificio del gran prelado de Antioquia, cuyo sobrenombre de "Theophoros" (portador de Dios) sintetiza el acontecer de ese testigo de Cristo que derramó su sangre por Él. Había sido el primero en denominar "católica" a la Iglesia, en utilizar la palabra "Eucaristía" refiriéndose al Santísimo Sacramento, y en escribir sobre el parto virginal de María. 

Ha dejado obras excepcionales mostrando que la doctrina eclesial procede de Cristo por medio de los apóstoles. Sus restos fueron llevados a Antioquia.

RESUM: OFRENA A LA MARE DE DÉU i EXCURSIÓ PER LA RUTA NATURAL DE L´ANTIC TRENET (12 d´octubre 2020)

De manera excepcional, hui 12 d´octubre, un grup de membres de la nostra Confraria hem acudit al Camp de l´Olivera de la Mare de Déu en la Vall d'Aigües Vives per a oferir-li a la nostra Patrona un ram de flors. 

Tot seguit hem iniciat una ruta a péu fins als Pas del Portixol seguint la Ruta Natural de l´Antic Trenet. Aquest camí natural recupera part del traçat del ferrocarril de Carcaixent a Dénia per al seu ús recreatiu. De fet antigament esta ruta en tren portaba als viatgers des de Carcaixent (Ribera Alta) fins al límit amb la comarca de La Safor, tot a l'empar de les serres dels Agulles i de la Murta.
Al llarg d´este camí hem passat per les proximitats del baixador d'Aigües Vives, una senzilla edificació construïda per a donar servei a la Colònia Infantil "La Nostra Senyora d'Aigües Vives", un preventori antituberculós de mitjan del segle XX.
Enfront i sempre en paral·lel a la carretera, hem deixat a mà dreta el desviament al Real Monestir de Santa María d'Aigües Vives, un antic monestir d'agustins del segle XIV (el qual va passar a mans privades amb la desamortització de Mendizábal).

Des de l'estació de la Barraca d’Aigües Vives, el camí natural discorre en paral·lel a una altra important ruta cultural de la Comunitat Valenciana, la GR-236 o Ruta dels Monestirs, inaugurada en 2008 la qual uneix cinc històrics monestirs de les comarques interiors de la província de València, entre ells l'esmentat d'Aigües Vives.

Després de passar una carretera d'accés a diverses urbanitzacions de la zona, el camí recupera de nou l'antic traçat del ferrocarril, creuant diferents passarel·les de fusta que salven diferents barrancs.

Els últims 500 m suposen un nou canvi de paisatge, ja que el camí s´encaixa en una trinxera amb parets molt altes i poc a poc  va s´internant-se en una densa pineda coneguda com el Portitxol, el pas natural on la Ribera Alta s'uneix amb la comarca de la Valldigna. 

Durant aquest tram encaixonat, és notòria l'existència d'unes particulars estructures que servien com a refugi per als encarregats del manteniment de les vies en els moments en què passava un comboi mentre estaven en la plataforma ferroviària.

Aquesta fantàstica ruta natural conclou en una àrea de descans pròxima a un edifici en ruïnes, el Baixador de Benifairó. Des d'aquest punt les localitats de Benifairó de la Valldigna i Simat de la Valldigna queden a menys de 3 km de distància. 

Han segut més de 11 km a péu on hem pogut gaudir del nostre paisatge i recordar la nostra història.

Com sempre, esperem que us animeu i ens acompanyeu en la pròxima ocasió¡¡