Resum: Trasllat de l´Imatge de Clavaris de la CONFRARIA DEL SANT SEPULCRE de Xàtiva (2016)

Membres de la nostra Confraria van acudir el dissabte passat 12 de març al Trasllat Processional de l´Imatge de Clavaris de la Confraria del Sant Sepulcre de Xátiva, des del domicili del clavari eixint (nº 11 de la PlaÇa Santa Ana) al del clavari entrant (Avinguda Gregorio Molina, 22), en la mateixa localitat xativina, convidats pel seu President Rafael Blesa Martí.

El Monument a muscle dels portadors pels carrers de Xàtiva

Un grup d´armats custodiant el Sepulcre

La Processó va estar presidida per autoritats civils (els Presidents de les Confraries del Sant Sepulcre de Xàtiva i de Carcaixent entre altres), i va ser acompanyada per la Banda de la Societat Musical de la Primitiva Xativina “La Vella”.

Cal indicar que este acte forma part del anomenat TRIDU AL SANT SEPULCRE. El TRIDU és un conjunt d' actes que tenen lloc al llarg de tres dies consecutius i que normalment tenen lloc en la Parròquia de Sant Pere. L'últim dia del TRIDU es destina al sorteig del clavari entrant per a l' any següent en la mateixa Parròquia, i a continuació s' inicia el Trasllat a la casa del clavari entrant d´enguany.

Ressenya Històrica: Confraria Sant Sepulcre Xàtiva

La Confraría va ser creada, o tal vegada refundada, d' una altra més antiga per al Barri del Mercat, sent la Parròquia de San Pere la seu permanent. Els confrares en origen eren agricultors, per ser socialment l' ofici predominant en el barri. La seua organització i funcionament no es va reflectir mai ni en estatuts ni en ordenances, més allà del sentit comú; i l' aplicació de les costums és el que va prevaldre, encara que aÇó ha canviat hui en dia. Com a curiositat, el Sepulcre anava custodiat i precedit pels armats de ferro amb llances altes. Tots de color negre. Es volia representar la guàrdia pretoriana romana que en número de 8, formaven la unitat militar encarregada de la custòdia del Sepulcre després de que va ser soterrat el cos de Jesucrist.
La Segona República y la Guerra Civil marcaren un abans i un després en la Confraría que va desaparéixer degut al ambient anticlerical. El primer any de postguerra, en 1940, un grup de feligresos de la Parròquia i devots del Sant Sepulcre decideixen reactivar novament la
Confraría, atés que totes les pertinences s' havien cremat. 
El problema més greu a solucionar immediatament era el referent a la reposició d' una nova imatge per a la Setmana Santa, raó per la qual la junta va encarregar a l' imatger valencià Federico Zapater la talla d' un Cristo Jacent, còpia exacta de la què va ser cremada, obra de l' imatger valencià José Esteve Bonet, amb un cost de 5.000 ptes, que va ser sufragada per subscripció popular. L'obra va estar acabada en 1943.
Respecte a les Ordenances que regixen actualment el govern de la Confraria del Sant Sepulcre, cal dir que són de l'any 1984.